Amb Israel, amb la raó: una resposta a JCall

Estimats amics,

en els darrers dies, un grup d’intel • lectuals jueus francesos han llançat un manifest JCall – “Crida a la Raó”), que és bàsicament una crida a la rendició d’Israel.

El recurs JCall és part de la gran onada de deslegitimació d’Israel i la seva política.

Hem respost amb la força de les veritables raons, els motius d’Israel, i volem que el nombre i qualitat dels nostres signants demostrin que hi ha un gran moviment d’opinió que defensa a Israel, Europa i arreu del món.

El que segueix és la nostra crida “Amb Israel, amb la raó”, a si us plau signar i difondre el més possible a través dels seus contactes (el text està en Italià, Anglès, Francès, Espanyol i Català). Per obtenir instruccions de conducció tan aviat com el nostre objectiu.

FERMA EL recurs de cassació interposat “AMB ISRAEL, AMB LA RAÓ”

EN AQUEST LINK: http://www.petitiononline.com/israel48/petition-sign.html

L’atac contra Israel pel document JCall s’inspira en una visió miop de la història del conflicte àrab-israelià. De fet, els signants d’aquesta crida no tenen la clara percepció de l’amenaça mundial física i moral a la qual Israel es troba actualment exposat. De fet, és increïble que gent intel ligent i culta com Alain Finkelkraut i Bernard-Henri Levy – en lloc de tractar amb l’Iran, que aviat mantindrà al món sencer sota l’amenaça de la gamma de la seva primera bomba atòmica – juguin amb la idea que Benjamin Netanyahu és l’obstacle a la pau veritable, que l’obstacle fonamental per a una solució del conflicte és una actitud reprotxable d’Israel. Els intel.lectuals que han signat el document francès ignoren la història i no es preocupen per l’ajuda que donarà i ja està donant a la deslegitimació sense precedents que amenaça la vida d’Israel.

Empènyer a Israel a concessions sense recompenses, simplement significa rendir l’enemic no té garanties: la retirada unilateral de Gaza ha produït conseqüències desastroses, la terra de la qual els habitants de Gush Katif han estat expulsats és des de llavors una plataforma de llançament de míssils i terroristes, les concessions d’Ehud Barak a Camp David, dissenyades per donar a Arafat pràcticament tot el que estava demanant, va conduir als horrors de la segona Intifada, amb els seus dos mil persones mortes per atacs suïcides, l’evacuació del sud del Líban el 2000 enfortir a Hezbolà, subministrat amb 40.000 míssils i va portar a la guerra de 2006.

Finkelkraut, Henri Levy i els seus companys signants afirmen que estan preocupats pel futur i la seguretat d’Israel. Però en realitat ignoren l’element bàsic que ha impedit l’èxit de qualsevol procés de pau, és a dir, el rebuig àrab i palestí a reconèixer l’existència mateixa de l’Estat d’Israel com una nació-estat permanent a l’Orient Mitjà. Aquest rebuig que tot ho abasta del dret d’Israel a existir es reflecteix dia a dia en els territoris palestins i els mitjans de comunicació pa-àrab.

L’atac contra Netanyahu aspira a trencar la seva coalició de dreta. Però en realitat mai va importar si un govern israelià era de dreta o esquerra: de totes maneres els palestins van rebutjar tota proposta de pau.

Concessions israelians de terra com les del defensor dels intel.lectuals francesos mai portaran la pau. Només una revolució cultural en el món àrab pot arribar, però ningú la demana, ni tan sols Obama, que dedica gran força dels EUA per pressionar a Israel només.

Aquesta és la moda actual.

La pau no vindrà perquè Israel es faci més petit. El que ens aproparà a la pau és si l’Autoritat Palestina, Mahmud Abbas, deixa de nomenar places públiques amb noms d’assassins massius com el fabricant de bombes de Hamas Yehiya Ayash, si els palestins deixen de repartir caramels quan famílies jueves són assassinades per terroristes suïcides en restaurants;
i quan el món àrab accepti el discret comanda de Netanyahu a reconèixer l’Estat d’Israel com a Estat del poble jueu.

Aquesta realitat és també ignorada pels intel.lectuals israelians que han signat un document contra el premi Nobel de la Pau Elie Wiesel, que va escriure una carta molt noble en suport del centre espiritual i de Jerusalem pàtria històrica del poble jueu.

Aquesta epidèmia tristament políticament correcta és, probablement, dissenyada per donar una mica d’oxigen als moviments pacifistes derrotats que en realitat és poder només per estavellar contra la roca de la cultura islàmica i l’odi per difamar a Israel. Però en aquest enfocament no hi ha contribució a un futur millor per l’Orient Mitjà: el món ha de trobar el valor per enfrontar la nuevalocura islamista que brolla de l’Iran, Síria, Hezbolà i Hamas i apunta a la destrucció d’Israel. Iran i els seus aliats estan, per descomptat, armant amb armes letals, no amb paraules vanes, com els que van signar “L’anomenat a la raó”. Però fins i tot les paraules poden matar i destruir.

Els signants del manifest JCall mostren una ignorància flagrant de la política de mà estesa, aprovada per Netanyahu des de la seva discurs
a Bar Ilan el juny de 2009, els deu mesos de congelació d’assentaments, l’eliminació de molts llocs de control i l’adopció de mesures importants per facilitar l’economia palestina. I es pot veure clarament que el “document Finkelkraut” té gust de Obama, els intel.lectuals de moda llemenca i respectable actitud sovint no poden dir que no. Això fa possible avui en dia que el nombre cada vegada major d’enemics d’Israel deslegitimen a l’Estat jueu alegrant que “fins i tot els jueus estan amb nosaltres”. Si aquest era l’objectiu dels signataris, l’han aconseguit.

Signatura la petició “AMB ISRAEL, AMB LA RAÓ”
Fes clic en aquest enllaç:

http://www.petitiononline.com/israel48/petition-sign.html

Data dijous, 6 maig 2010
Cynthia, Milà
Publicat dijous 6 maig 2010 a les 21:50:15

Vaig signar el recurs de cassació, espero que hi hagi moltes adhesions, pel bé d’Israel i la Pau veritable

Daniel Coppin, Nàpols
Publicat dijous 6 maig 2010 a les 13:58:25
Una iniciativa important a la qual em vaig incorporar amb convicció. Gràcies per haver pres.
El text i les imatges són copyright 2010
Fiamma Nirenstein – Contactes:
info@fiammanirenstein.com

Fiamma Nirenstein (periodista i diputat),
Giuliano Ferrara (Director d’Il Foglio),
Paolo Mieli (president RCS Libri, ex Direttore del Corriere della Sera), Angelo Pezzana (periodista, informazionecorretta.com i Lliure),
Ugo Volli (semiòleg, Università di Torino),
Shmuel Trigano (professor, Université à Paris X-Nanterre),
Israel Giorgio (Università La Sapienza),
Giulio Meotti (periodista, Il Foglio),
Raffaele La Capri (scrittore),
Evgeny kissin (pianista),
Gianni Vernetti (deputato, ex Sottosegretario agli Esteri),
Susanna Nirenstein (Giornale),
Peppino Caldarola (Giornale),
Alain Elkann (scrittore, Consigliere Ministero Beni Culturàlia),
Carlo Panella (Giornale, Il Foglio),
Emanuele Ottolenghi (Senior Fellow de la Fundació per a la Defensa de les Democràcies),
Daniele Scalise (Giornale),
Giancarlo Loquenzi (Direttore, l’Occidental),
Edoardo Tabasso (professor, Università di Firenze),
Leonardo Tirabassi (Circolo dei Libèria president Firenze,
Fundació Carta Magna),
Moscati Angelo (President Bene Berith Giovani Itàlia),
Arbib Johanna (Consell Mundial d’Administració President del Keren Hayesod),
Giacomo Kahn (Direttore mensile Shalom),
Magdi Allam (parlamentaris Europeu),
Luigi Compagne (Senatore),
David Cassuto (ex di Gerusalemme vicesindaco),
Riccardo Pacifici (president Ebraica Comunità di Roma),
Anita Friedman (Associazione appuntamento 1:00 Gerusalemme),
Nizza Cecília (Consigliere Comunità Ebraica Italiana, Gerusalemme),
Lleona Paserman (President della Fondazione Museu della Shoah di Roma),
Massimo Polledri (deputato),
Enrico Pianetta (deputato, President Associazione di parlamentaris amicizia Itàlia-Israel),
Alessandro Pagano (deputato),
Renato Farina (deputato),
Marc Zacchera (deputato),
Gennaro Malgieri (deputato),
Dore Gold (President, Jerusalem Center for Public Affairs, ex ambaixador d’Israel davant les Nacions Unides),
Norman Podhoretz (Escriptor, Editor-en-Gran, la revista Commentary), Michael Ledeen (Acadèmic Llibertat, Fundació per a la Defensa de les Democràcies),
Barbara Ledeen (assessor principal de The Israel Project),
Phyllis Chesler (professora emèrita de Psicologia i Estudis de la Dona, Universitat de la Ciutat de Nova York),
Nina Rosenwald (Redactor en Cap, www.hudson-ny.org),
Harold Rhode (Expert di Medioriente, ex Pentàgon),
Caroline Glick (editorialista, Jerusalem Post),
Rafael Bardají (director de Política Exterior, la Fundació FAES),
Sassun Raffaele (President del Keren Kayemet Leisrael Itàlia),
Capacitat màxima de Singer (fundador i Senior Fellow del Hudson Institute),
George Weidenfeld i Annabelle (President de l’Institut per al Diàleg Estratègic),
Anna Borioni, (Associazione appuntamento 1:00 Gerusalemme),
Efraim Inbar (Director del Centre Begin-Sadat d’Estudis Estratègics),
Zvi Mazel (ex Ambaixador d’Israel a Egipte i Suècia),
George Jochnowitz (professor emèrit de Lingüística de la Facultat de Staten Island)

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: